Testimoni personal de Lluís Closa, 27 de juliol de 2011
Fa vuit anys em van diagnosticar una esquizofrènia. Els medicaments per aquesta malaltia i el suport mèdic m’han ajudat bastant a lluitar contra la malaltia, però desafortunadament hi ha una part de la mateixa que no es pot tractar. Es poden controlar les al·lucinacions i altres símptomes però la pèrdua de memòria i altres símptomes associats a la malaltia no s’aturen amb els medicaments actuals.
Cansat ja de provar-ho tot a nivell mèdic vaig decidir fer servir una estratègia complementària a la medicina per combatre-la.
Jo havia estat un bon cristià fins als 18 anys. Llavors per motius d’estudis i de feina vaig marxar de Solsona i vaig fer una vida laica. L’any 2003, quan vaig tornar a Solsona vaig continuar fent vida laica però hi ha un fet que va marcar la meva vida per sempre. El dia 12 de gener d’aquest any va morir el meu pare. Tenia dues formes de passar el dol, la primera era com a laic i la segona com a cristià. Vaig escollir la segona. Tot i que he anat tenint les meves recaigudes al món laic, la fe que porto a dins cap a Déu m’ha ajudat molt. Ara tinc dues batalles, la primera és la mort del meu pare i la segona és l’esquizofrènia, però sento la força de Crist dins meu, sé que no estic sol.
Hi ha dos aspectes, el dol es pot reduir molt si tens el convenciment de què la persona que se n’ha anat està al costat de Déu, Crist, i dels sers estimats, i també si creus en la Comunió dels Sants, mitjançant la qual es pot parlar (sense esperar resposta, esclar) amb la persona estimada que se n’ha anat. Tal i com he dit, hi ha dos aspectes, el segon és la malaltia que pateixo. La malaltia pot anar fent molt mal però sé que Déu, per mica que pugui, està al meu costat ajudant. Jo no acostumo a resar massa per mi mateix ja que em centro més en resar pel meu pare i els altres o per adorar a Déu, així que normalment no reso sobre la malaltia, però no penso pas que em faci falta, ja que crec que Jesús ja m’ajuda.
Està clar que ser un bon cristià és un camí dur de seguir, pel que jo sé fins ara cal resar, llegir la Bíblia (la paraula de Déu), anar a missa quan es pugui, fer bones obres i estimar a Déu i els altres per sobre de totes les coses. Fer tot això suposa un gran esforç però la felicitat que genera en un mateix és tan gran que malalties tan dolentes com l’esquizofrènia es poden suportar força bé. Cal dir per això que l’esquizofrènia fa el seu curs, no es queda quieta, i és un patir de per vida, però jo estic tranquil d’esperit ja que crec que quan m’arribi l’hora s’acabarà el patir i podré reunir-me amb Crist i amb els sers estimats.